Els Herois de La Cartuja: Goran Vlaovic

Goran Vlaovic va formar part del Valencia CF campió de la Copa del Rei en 1999. El davanter croat, un dels 'herois de La Cartuja', va ser titular en l'encontre decisiu i ha compartit en VCF Media els seus records sobre la final de Copa i els seus anys com a jugador blanc-i-negre.

Inici d'una gran època

Tinc molts i bons records de la final. Vam fer un partidàs. Crec que va començar una gran època per al Club. Es va demostrar que el Valencia CF era un gran Club a Espanya i a Europa. Va tindre uns anys gloriosos.

Titular en la final

Vaig tindre diversos problemes amb les lesions en la meua etapa al Valencia CF. Afortunadament, el míster va voler que fora titular i van acabar guanyant el partit.

Gran equip

No sols l'atac. Tot l'equip va ser de grans estreles del futbol mundial. Com a mínim, cinc jugadors van estar en el mundial de 1998, la qual cosa deixa patent que el Valencia CF tenia un gran equip.

Partit molt complet

El gol més important sempre és el primer, perquè canvia el partit. Vam haver de treballar molt per a aconseguir-lo. Una vegada l'aconseguirem, vam poder estar un poc més relaxats. Tot va ser més fàcil. Vam estar molt concentrats i bé en totes les posicions. No deixearem molts espais al rival per a evitar que ens sorprengueren. Tàcticament, va ser un gran encontre. Un dia perfecte.

Impressionat amb la celebració

Em va sorprendre la celebració per la seua grandesa i bellesa. Tota València va eixir al carrer per a celebrar el títol amb l'equip i el Club. És un record per a tota la vida.

Àrdua tasca

Els davanters juguen per a marcar gols. Però, a vegades, toca fer un altre treball i facilitar els gols de l'equip. En la final, encara que no vaig marcar, crec que vaig fer un bon partit, perquè vaig tindre una obligació especial. La meua tasca era marcar a Valerón quan el Atlético tenia la pilota, ja que era l'organitzador del joc. Ranieri em va dir que m'oblidara dels centrals i que evitara que ell tinguera la pilota. No va ser difícil per a mi sacrificar-me d'eixa manera.

Merescuda recompensa

Em vaig decantar per vindre al Valencia CF per la possibilitat de guanyar títols. Al principi em vaig emportar desil·lusió. Els primers anys no van eixir com esperava. Però, a poc a poc, vam anar fent un bon equip i va arribar la Copa.

ESCOLTA L'ENTREVISTA COMPLETA ACÍ